Best Weblogs about media and journalism

A la següent adreça electrònica trobareu una relació dels millors webs sobre mitjans de comunicació i periodisme en general.  Si us interessa cliqueu aquí.

El 100%

L’últim informatiu havia de ser la culminació de tot l’aprés al llarg del trimestre dut a la perfecció. Tot i així, l’esgotament i els nervis ens va jugar una mala passada. Després d’haver estat preparat el magazine durant setmanes ens va mancar la força.

Van tornar-se a repetir molts dels errors que ja cometíem a principis de trimestre i que molts de nosaltres encara no hem sabut solucionar. No obstant això, haig de dir en favor nostre que globalment hem fet una bona feina.

Ha estat un taller molt productiu. Hem aprés a fer anar la càmera i a editar amb més facilitat i sota pressió. Quelcom inherent al ritme de treball televisiu.

Les ponències dels professionals convidats al taller han estat també molt útils a l’hora de conèixer i discutir els reptes als quals ha de fer front avui dia la televisió. Per a molts d’ells, la nostra tasca principal ha de ser la de reinventar la televisió. Un encàrrec gens fàcil.

Molts de nosaltres potser triarem un mitjà de comunicació audiovisual on fer les pràctiques. La premsa escrita té, per a molts, data de caducitat. Internet està substituint progressivament el paper i molts periodistes han estat acomiadats pels diaris pels quals treballaven des de feia anys. Així doncs, el panorama actual no és massa encoratjador. Malgrat no disposem dels coneixements suficients per entrar a treballar a una ràdio o una televisió ens hi esforçarem al màxim per fer el millor possible la nostra feina. Som joves i plens d’energia.

El fet que els estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra tinguin només una durada de dos anys, fa que no haguem pogut aprofundir en cap de les seves especialitats. Així doncs, el que hem de fer és fer anar tastant una mica d’aquí i una mica d’allà. No podem saber on acabarem treballant.

Nos ens posem malenconiosos, però. Ha estat un trimestre fantàstic. Hem compartit tota mena de sentiments que ens han permès conèixer-nos millor i gaudir de les interminables hores de taller. Moltes gràcies a tots i molta sort!

1941

Ara que la premsa escrita està patint una de les pitjors crisis de la història, no està de més tornar a veure Ciutadà Kane, una obra mestra de la història del cinema.

Basant-se en la vida de William Randolph Hearst, un dels magnats més poderosos del periodisme, Orson Welles va coescriure el llibret de Ciutadà Kane. William Randolph Hearst era fill del milionari editor del diari The Examiner de Los Ángeles, Califòrnia. Va ser un nen mimat i extravagant. Amb tan sols 10 anys la seva mare se’l va endur a Europa. A la universitat ja organitzada festes majestuoses amb orquestra de jazz i tot tipus d’exotismes. Malgrat això, va ser expulsat de Harvard per fer bromes de mal gust a professors i alumnes. El 1885 va escriure al seu pare demanant-li que li entregués l’edició del diari. El seu major desig era competir contra Pulitzer, inventor de la premsa popular. Dos anys més tard, Hearst va fer-se amb la direcció del diari. Va explicar les seves idees a la plantilla: “hem de ser veritables emprenedors i sorprenentment originals”. Va dissenyar la portada amb grans titulars, va donar una major cabuda a les caricatures i tires còmiques i va afegir pàgines de moda. D’aquesta manera va aconseguir transformar el seu diari en un fort mitjà de comunicació de masses, coordinant les notícies i l’agitació política. No content amb el seu èxit, va adquirir The New York Morning Journal, va reduir-ne el seu primer a la meitat i va contractar l’editor de Pulitzer.

Com a conseqüència de la rivalitat entre ambdós empresaris, el sensacionalisme va augmentar arribant, fins i tot, a inventar-se les notícies. Pulitzer i Hearst van endinsar-se en una carrera de titulars escandalosos i notícies falses. Degut a la pràctica d’aquest tipus de periodisme, van acabar sent en part responsables de la Guerra de Cuba de 1898, a causa de la publicació d’unes il·lustracions en què s’acusava els espanyols de maltractar els cubans.

Ciutadà Kane va guanyar l’Òscar al millor guió original i va ser nominada en vuit categories més, entre les quals destaca millor pel·lícula i millor director. Paradoxalment, la categoria per la qual Orson Welles va guanyar l’Oscar era l’única en què la seva participació era discutida per tothom.

El film va marcar, sens dubte, un abans i un després en la història del cinema. Malgrat que no va introduir millores a nivell tècnic, va fer ús dels recursos existents de manera magistral. Exemple d’això són la utilització detallada de la profunditat de camp, els jocs d’il·luminació i els moviments de càmera i de grues, com ara el travelling. Tot i així, la principal innovació va ser la introducció del narrador omniscient  i el fet d’invertir el transcurs de la narració, començant la història pel final.

El final s’acosta

S’apropa la fi de trimestre i noto com em comencen a baixar les defenses. No puc fer-hi res, cada trimestre em passa el mateix.

La setmana passada vam enregistrar el Magazine i a dia d’avui ja estem fent les peces pel quart i darrer informatiu.

Dilluns passat vam estar-nos més de set hores tancats a un plató de televisió. Vam plegar a dos quarts de deu de la nit, però va acabar sortint quasi a la perfecció. El resultat reflecteix a la perfecció tot l’esforç que hi hem dipositat. Tot i això, i per no perdre la tradició, van sorgir problemes tècnics de tota mena. “Dóna la nota!” no va poder gravar-se sencer ja que des de l’estudi de gravació s’hi va fixar una durada limitada a 21 minuts. És una llàstima ja que l’última prova era la més divertida. Després d’haver fet patir els concursants amb les nostres preguntes sobre música clàssica i història, entre d’altres, es mereixien un prova més relaxada. Vam haver de preparar-ho tot sense oblidar cap detall. Mai hagués pensat que un concurs portés tanta feina. Al final, però, el resultat va ser molt positiu. Tots vam fer una gran feina que quedarà immortalitzada per a l’eternitat.

El nostre proper repte és fer un informatiu rodó. Ànims, equip!

Enhorabona!

Aquesta setmana alguns companys de classe han rebut una molt bona noticia. Malgrat que el canal espanyol de notícies de Bloomberg TV tanqui, la creació d’un únic canal paneuropeu permetrà que totes aquelles persones que havien d’anar a fer-hi pràctiques puguin fer-ho. Des d’aquí us envio la meva més sincera enhorabona. Aprofiteu-ho al màxim!