El 100%

L’últim informatiu havia de ser la culminació de tot l’aprés al llarg del trimestre dut a la perfecció. Tot i així, l’esgotament i els nervis ens va jugar una mala passada. Després d’haver estat preparat el magazine durant setmanes ens va mancar la força.

Van tornar-se a repetir molts dels errors que ja cometíem a principis de trimestre i que molts de nosaltres encara no hem sabut solucionar. No obstant això, haig de dir en favor nostre que globalment hem fet una bona feina.

Ha estat un taller molt productiu. Hem aprés a fer anar la càmera i a editar amb més facilitat i sota pressió. Quelcom inherent al ritme de treball televisiu.

Les ponències dels professionals convidats al taller han estat també molt útils a l’hora de conèixer i discutir els reptes als quals ha de fer front avui dia la televisió. Per a molts d’ells, la nostra tasca principal ha de ser la de reinventar la televisió. Un encàrrec gens fàcil.

Molts de nosaltres potser triarem un mitjà de comunicació audiovisual on fer les pràctiques. La premsa escrita té, per a molts, data de caducitat. Internet està substituint progressivament el paper i molts periodistes han estat acomiadats pels diaris pels quals treballaven des de feia anys. Així doncs, el panorama actual no és massa encoratjador. Malgrat no disposem dels coneixements suficients per entrar a treballar a una ràdio o una televisió ens hi esforçarem al màxim per fer el millor possible la nostra feina. Som joves i plens d’energia.

El fet que els estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra tinguin només una durada de dos anys, fa que no haguem pogut aprofundir en cap de les seves especialitats. Així doncs, el que hem de fer és fer anar tastant una mica d’aquí i una mica d’allà. No podem saber on acabarem treballant.

Nos ens posem malenconiosos, però. Ha estat un trimestre fantàstic. Hem compartit tota mena de sentiments que ens han permès conèixer-nos millor i gaudir de les interminables hores de taller. Moltes gràcies a tots i molta sort!